Morir, amb les noves mesures del govern del PP serà més barat que seguir un tractament mèdic. No sé si aquesta és la finalitat última de les darreres mesures de la ministra Mato (ara sí que farà honor al seu cognom), respecte al pagament del 10% del cost de la medicació que se subministri en un centre hospitalari, llevat que el pacient hi estigui ingressat.
A veure si ho entenc. No es pot cobrar l'euro per recepta, que certament té un determinat efecte dissuasori, a part de l'evident voluntat recaptatòria, però sí que es pot cobrar un 10% de tractaments oncològics, crònics... (molt més que un euro per recepta i, a més, sense cap efecte dissuasori, per tractar-se dels tractaments de què es tracta). Molt coherent el criteri, no sembla. Cap novetat, amb aquesta gent.
Però com sempre, feta la llei, feta la trampa. Si el pacient està ingressat, no paga. Fem apostes sobre un increment radical del nombre d'ingressos de determinades malalties i determinats pacients crònics? Vista la llei, seria molt d'aplaudir que els metges fessin una mica la vista grossa i facilitessin l'accès a medicacions imprescindibles a aquells que no poden pagar-les. El resultat? un increment de la despesa hispitalària, infinítament superior a l'estalvi farmacèutic.
Conclusió. Quan anem al metge, haurem de substituir allò d'"és greu?" per un "doctor, és car?" i, tot seguit, segons la resposta, per un "no creu que hauria d'estar ingressat, doncs?".
Felicitats ministra, acaba de descobrir que morir a casa és barat. Potser encara ens dirà que així es reforcen els lligams familiars (de la família cristiana que vostè diu defensar, evidentment). Ara que, més d'hora que tard, la mesura també serà un estalvi en pensions, oi?
