Innocent de mi, havia arribat a pensar que l'argument per negar el català que durant temps i temps va fer servir la burgesia pija i espanyolista, allò d'apel·lar a la bona educació per canviar de llengua en presència d'un no catalanoparlant, havia desaparegut. Però no. Ni de lluny.
I és que la setmana passada, pel que he sabut (corregiu-me si no és cert), l'acte que van compartir Ada Colau i el Gran Wyoming es va desenvolupar en castellà per educació, es veu, cap al convidat madrileny. No està gens malament, si parlem de respecte a l'estricta minoria. Però l'argument, com sempre, fa trampa.
En primer lloc, si no vaig errat, Wyoming és capaç de seguir, sense problemes, un acte d'aquestes característiques en català, per més que ell faci la seva intervenció en la llengua amb què se senti més còmode. En segon lloc, francament, em costa imaginar aquest personatge reclamant un canvi de llengua com el que es va produir.
Ja és ben veritat que tot evoluciona, en aquest món. Ara resulta que la progressia més contestatària i més suposadament antisistema fa servir els mateixos arguments que el seu gran enemic, la burgesia més immobilista, quan del que es tracta és de treure-li importància a la nostra llengua i bandejar-la, sense cap mirament, de la seva activitat pública.
I això no té res a veure amb ser independentista o no. Només té a veure amb el respecte a una llengua i als seus usuaris, en qualsevol espai, tant públic com privat. Potser la bona educació passa per respectar els assistents a l'acte (entre els quals segur que hi havia una majoria catalanoparlant). Ja no parlo de compartir el caràcter propi de la llengua, perquè en matèria de sentiments, cadascú se sap els seus. Però potser tot plegat ja és demanar massa, quan del que es tracta és de la fi suprema d'atacar la casta burgesa i capitalista. Què importa la llengua (la nostra, evidentment) davant d'una causa tal alta?