login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Boira

Primera setmana de la temporada. Sol arreu (això diuen aquells que solen mirar curt) i boira a casa. Ja n'estem fets, però. Hem après de petits a sobreviure en la invisibilitat difuminada en gris que cada any ens abraça, a voltes dolça i a voltes opressora. És el que té viure aquí, a la plana, prop del riu i lluny del mar.

Sabem conviure amb aquest mur imperceptible que ens amaga. Fins i tot hem sabut dibuixar el nostre caràcter en base a la realitat d'un clima dur que ofega, glaça o desdibuixa, segons el moment. Ens agrada pensar que som com som perquè som d'on som, i ho diem amb versos, amb imatges, amb paraules, amb humor i amb ironia, definint, de grat o per força, la nostra identitat esmorteïda.

Enguany ha estat matinera, aquesta primera setmana de boira. Les coses van com van, ja ho sabem. Acceptem-la com a lleial parella de la tardor i de l'hivern, i fem-li el salt, així que puguem, per anar en busca del sol, igual com ens nostres avantpassats més remots, aquells que sabien molt bé que el foc, la llum i l'escalfor eren un tresor extraordinari i una garantia de supervivència.

Aquesta setmana que tanquem, i potser la que arriba, ha estat de retrobament amb nosaltres mateixos, amb la nostra realitat amagada i amb el paisatge que ens defineix i que sempre ens acompanya, perquè cada any torna. Una excepció estranya en un irreal univers petit.

Comentaris (0)15-11-2015 06:49:43

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: