Sempre m'ha agradat el blau. De fet, així que em despisto una mica, ja vaig vestit de blau, gairebé de cap a peus. Suposo que tothom té tirada cap a algun color determinat, i el meu, de sempre, és el blau.
Avui he rebuscat una mica per saber quins significats se li atribueixen al blau. I déu n'hi do. Així d'entrada, tot positiu: sinceritat, confiança, esperança... i ja més en detall, que si el blau fosc s'associa amb riquesa, bona educació, dignitat, poder i èxit; que si el marí representa fidelitat, respecte i integritat; que si el blau clar crea una atmosfera amb encant i expressa dolçor...
Francament, no sé jo, però hi hauria molt a dir. El que sí que sé és que m'agrada el blau, el blau profund i intens del mar i el blau transparent que embolica volums i formes en el cel. El blau, i aquí sí que coincideixo amb les simbologies que descriuen els teòrics, m'aporta calma, el dolç encant de l'esperança, si voleu. Heu provat mai de mirar el mar o el cel i deixar-vos endur pels seus matisos? És un excel.lent exercici ben propi de l'estiu, i una imatge que queda gravada a la retina i als sentits, i que sempre podem anar a buscar, en algun racó de la memòria, quan calgui deixar volar la fantasia o, fins i tot, fugir d'alguna que altra realitat.
Aquests dies he pogut contemplar el cel amb atenció i curiositat, amb perseids o no, i m'ha agradat molt el que hi he vist, mentre deixava anar desigs. El mar, potser un altre dia, que sóc de terra endins.
