Darrerament començo a percebre un cert excés d'eufòria pel que fa al resultat final del procés que fa uns quants anys que anem seguint cap a una nova Catalunya estat. Començo a tenir la sensació que s'està donant per suposat que tot serà fàcil i que ho tenim guanyat de manera clara. No n'estic tan segur.
El proper pas important serà el 9N, amb una mena de consulta estranya que només tindrà valor si hi participa un nombre altíssim de persones i si el resultat del doble sí és molt més que contundent. Es parla d'entre un milió i mig i dos milions de vots favorables com a xifra mínima correcta. Qui es pensi que això serà fàcil d'aconseguir, que s'ho vagi fent mirar, i més després de les setmanes de despropòsits polítics que hem perdut i que haurien hagut de servir per conscienciar el personal no convençut que és fonamental anar-hi a votar.
I suposant que el 9N sigui tot un èxit, ens podem plantar davant d'unes eleccions al Parlament que, si realment volem que siguin plebiscitàries, constituents, o el que sigui, hauran de donar, com a resultat, una cambra amb una majoria de més de dos terços de diputats indiscutiblement favorables a la independència; un resultat que, ara mateix, i si mirem el mapa actual, està molt, molt lluny, perquè dubto que puguem admetre Unió i Iniciativa com a grups clarament independentistes, tot i que fins ara s'havien posat en aquest sac.
Si el resultat d'unes eleccions avançades no és aquest que apunto, no només no hauran servit de res, sinó que haurem gastat el darrer cartutx que ens queda, perquè la virulència de la reacció del govern espanyol serà terrible, i el clima de decepció social irrecuperable. En aquest sentit, estic totalment d'acord amb aquells que afirmen que unes plebiscitàries només es poden convocar per guanyar-les. El 9N en tindrem un bon test. Esperem, analitzem i, si cal, actuem, però sense pressa, que mai no es pot dir blat, fins que no és al sac i en lligat. I en el nostre cas, cal esperar, fins i tot, a veure si tenim prou blat per omplir el sac, per més que la il.lusió faci imaginar graners plens a vesar.
