per en 26 Juny 2013
961 Vistes

No, no.  No vull parlar del fantàstic llibre de Tom Sharpe, sinó del ministre de les beques i les seves boges propostes, a propòsit d'aquesta despesa educativa.

Bé, de fet, no sé ni si vull parlar del ministre i les seves històries o dels comentaris que he anat sentit darrerament, o si ho vul fer, sobretot, de tota aquesta colla d'opinadors i tertulians professionals que viuen una mena de jubilació de luxe.  El magnífic i mediàtic colofó d'una vida burgesa i prou acomodada, que ens volen vendre com a exemple de vida catalana.

I és que per a mi, el tema de les beques és una qüestió ideològica.  Què son les beques?  Jo pensava que el mecanisme que l'administració posa al servei dels estudiants que no poden pagar els seus estudis, per garantir la igualdat d'oportunitats davant d'aquells que no tenen problemes econòmics.  Doncs ara es veu que no.  Ara es veu que són una mena de recompensa als bons estudiants sense recursos.  Només així s'entèn que tot depengui de la nota mitjana, no del nivell d'ingressos.  O potser el que volen és posar un doble impediment als menys afortunats econòmicament?:  primer el cost i després la nota.  Així és més fàcil tenir una universitat com cal i només amb la gent que hi ha de ser, no?

Això de la nota de tall no era per accedir a uns determinats estudis?  Doncs ara resulta que més ens estimem tenir les facultats plenes de paràsits amb la butxaca plena que es poden permetre el luxe de repetir el que calgui, que garantir el dret a estudiar a qui no té diners.  I parlem de polítiques socials?  Doncs quina sort.

És trist veure quina és la posició d'un govern sobre l'accés a la cultura, però potser encara és més trist veure pseudoperiodistes i pseudocreadors d'opinió defensant una educació elitista, amb arguments tan poc consistents com els de la columnista d'ABC que és capaç d'afirmar que hi ha alumnes que utilitzen els diners de les beques per posar-se més pit.

Beques boges?  no.  Les boges no són les beques.  Ni les vaques.  I potser no hi ha bogeria, sinó només classisme i allò tan vell dels rics a la universitat i els pobres a la formació professional.  La millor manera de preservar les posicions de poder a la societat.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.
Sí, millor callar...
29 Juny 2013