Tothom que ha tingut contacte amb l'administració sap dues coses: la primera, que els problemes tècnics són el millor eufemisme per amagar allò de "perquè vull" i, la segona, que tot tràmit burocràtic tindrà tants defectes com vulgui el seu titular. Al cap i a la fi, algú va dir que la burocràcia és convertir alguna cosa fàcil en difícil mitjançant coses inútils. I això és una mica el que està passant amb el pagament de les beques.
Aquest cap de setmana hem sabut que el Ministeri d'Educació ja ha fet el pagament de les beques (universitàries i no universitàries) de tothom menys de Catalunya. Oh, sorpresa! El motiu? defectes en la paperassa. Quina casualitat. Algú encara gosa parlar de lleialtat institucional? Algú encara pot dir, sense avergonyir-se fins al ridícul, res en favor del diàleg amb el Govern de Madrid? Algú encara creu que estem prou bé i que així hem de seguir?
Avui són les beques, ahir rodalies, un altre dia els aeroports, les carreteres, la llengua, la seguretat, els horaris comercials, la pobresa energètica... i podem seguir fins a l'infinit i més enllà, si cal. Però no fa falta. És absurd intentar confiar, amb cara d'imbècils i amb un lliri sempre a les mans, en aquells que ja sabem com actuen sempre que tenen ocasió. Avui són les beques, però això és, tant sols, una més de tantes i tantes i tantes. I és que com diu una dita castellana que es veu que s'ha oblidat fa temps, obras son amores, y no buenas razones. Les proclames en favor del diàleg no ajuden a estudiar. Els diners a temps, sí. Anem passant?