La Setmana Santa ens deixa, cada any, una bona col·lecció d'imatges característiques i ben bé es podria dir que aptes per a tots els gustos.
A mi, personalment, sempre m'han fet angúnia les d'esquenes i membres ferits per tota mena de fustigacions i maltractaments físics que determinades persones s'infringeixen com a penitència. Però com que la cosa no va gaire més enllà del subjecte que les pateix, acabo pensant que cadascú sap què fa amb el seu cos i per què.
Però entre totes les imatges d'aquests dies, la que em provoca més repulsió, sense cap mena de dubtes, és la que reflecteix aquesta anacrònica connivència entre exèrcit, poder polític i església, que cada any es repeteix, especialment, a Málaga, amb la sortida en processó del Cristo de la Buena Muerte (el nom ja és tota una declaració de principis), en la qual té un paper fonamental la legió espanyola. Recomano sobretot la darrera de les fotos d'aquest enllaç que us proposo, on queda clara aquesta estranya barreja que comento, prou ben acollida, pel que es veu, tant des de la dreta com des de l'esquerra.
Hi ha coses que no canvien i, a Espanya, els estaments militar i eclesiàstic són encara intocables, especialment des de la política. I és que imatges com aquestes de Málaga, entre altres, em costa molt d'imaginar-les en cap altre lloc del món on l'integrisme i el fanatisme religiosos no siguin instruments al servei de l'estat.
Per cert, a casa nostra també passen aquestes coses.
