login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Bellesa efímera

No, no patiu, no vull parlar dels estralls que el temps fa en el nostre cos, ni de com els anys passen i el mite de l'eterna joventut confirma el seu caràcter de mite, només, tot i que que tanta gent s'entesti a perseguir-la, ni que sigui pagant el peatge del patetisme. Avui em ve de gust parlar d'una bellesa encara més efímera, i potser per això encara més seductora: la bellesa que ens regala la natura mes a mes i que aquestes setmanes es manifesta en una floració difícil de descriure.

Fa quatre dies ens meravellàvem amb l'esclat de flors als fruiters i sense gairebé temps per pair-ho, arriben les roselles als sembrats, un escampall de vermell enmig del verd, contra uns cels ja blavíssims i primaverals. Una explosió de vida i de color que apunta al groc intens i ardent de la sega. Més endavant vindran els blaus insultants del cel i el mar d'estiu, els vermells i marrons de les fulles de tardor, els grisos melancòlics de les tardes de pluja, o el blanc gèlid de l'hivern. Sempre instants de bellesa indescriptible i efímera.

Però fet i fet, nosaltres també som natura que evoluciona i canvia i, si ens mirem amb els mateixos ulls que ens permeten gaudir de l'espectacle dels camps i de les flors, sabrem trobar aquells moment de plaer, de bellesa, de felicitat al capdavall, efímers i meravellosos, que retenim als sentits i que sempre tornen i ens il·luminen, quan més falta ens fan o, senzillament, quan ens ve de gust abandonar-nos, com a simples espectadors de la nostra existència, al goig de la contemplació o de la memòria per descobrir que tot ha tingut i té sentit.

Comentaris (0)09-04-2017 06:34:43

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: