Una de les pitjors coses que es poden fer, i que els darrers mesos s'està fent, i de quina manera, és banalitzar la realitat. Cada cosa és el que és, significa el que significa i té la importància i la transcendència que té. Pretendre que tot pot ser vulgar, comú, sense cap interès especial, o banal, al capdavall, és un exercici de negació de la realitat que mai no pot dur res de bo, i que acostuma a amagar intencions i propòsits inconfessables o, com a mínim, gens gratificants.
Hem vist, darrerament, com la protesta s'equipara a terrorisme, una manifestació a la violència, la discrepància al nazisme... en una escalada de brutalitat verbal i conceptual més que perillosa i totalment impròpia d'una societat que es vol dir democràtica. Se n'ha parlat prou, de tot plegat. És el que sempre acaba deixant com a llegat la impotència del fanatisme. Ahir, encara, vam assistir a un nou episodi d'aquesta escalada de banalització dels fets més terribles, per justificar actuacions indignes. Ahir, el Govern espanyol va admetre que la policia desplegada a Lleida amb motiu del referèndum de l'1 d'octubre sí que havia donat pilotes de goma a alguns alumnes de l'escola davant de la qual estaven acampats. La resposta oficial parla d'una iniciativa singular d'algun dels policies, però immediatament afegeix que aquesta és una pràctica habitual, fins i tot en fires i actes amb públic infantil.
Tot molt normal. La policia espanyola no només va fer servir unes armes i una munició prohibides a Catalunya, saltant-se la legislació vigent a casa nostra, sinó que no té cap pudor a banalitzar uns projectils que ja van deixar algun que altre ull rebentat, aquells dies i que, no ho oblidem, són munició, no pas cap joguina. O és que es trobaria bé repartir bales per jugar al pati?
Tot té el valor que té, i tot és el que és. Permetre que des dels poders, ja siguin policials, polítics, judicials, o de qualsevol mena, es reinterpreti la realitat a demanda i es modifiqui el veritable significat de cada cosa, és el primer pas -o potser ja el segon o el tercer- per caure en un règim de pèrdua definitiva de les llibertats personals i socials. I tot indica que anem pel camí, si no és que ja hi som, ateses determinades declaracions, explicacions i algun que altre discurs institucional.