per en 31 Desembre 2015
853 Vistes

Darrer dia de l'any i sembla obligat fer balanç, passar comptes d'aquests darrers dotze mesos, com si això servís per tancar portes definitivament i encarar el futur més immediat com si d'un full en blanc en tractés.  Doncs som-hi, que si ho fan les ràdios, les teles i la premsa, per què no ho hauria de fer jo?  Al cap i a la fi, no ens enganyem, qui més qui menys fa el seu balanç particular, aquests dies.

Així, en general, diria que aquest ha estat un any bastant penós, farcit d'imatges i realitats que innocentment pensàvem que havíem enterrat en el llibres d'història i que no hem passat d'amagar, un cop més, perquè ens molesta veure columnes de refugiats abandonats a la seva sort i morts a les platges.  Una mica de rebombori quan passa i prou.  Oblit immediat.  Hi podem sumar una nova pèrdua de llibertats en pro d'una falsa seguretat, una economia que només remunta per als quatre de sempre o el retorn del populisme més indecent que aprofita que no tenim memòria per fer-se gran, però que ja sabem on acaba portant cada cop que li hem donat ales, o que ha tocat poder.

I si em poso a mirar més de prop, un any que va començar amb eufòria de construcció nacional i que mes a mes ha anat baixant als inferns de la incapacitat política i de les il.lusions trencades.  I encara de més a prop, amics que se n'han anat, altres que han plegat i la incompetència que segueix campant al seu aire, només desafiada per alguna que altra mostra de com és de forta la vida i les ganes de tirar endavant malgrat totes les dificultats, o de construir un futur personal en temps difícils, amb la força imparable de la joventut.  Petits cants d'esperança que eviten que fotem el barret al foc.

Ho admeto, el balanç que puc fer no és de coloraines ni de focs artificials.  I menys en unes darreres setmanes on fins i tot la meteorologia ens ha volgut ajudar a veure-ho tot gris, melangiós i trist.  Potser que passem pàgina i anem preparant-nos per un bon comiat d'aquest any i que repetim el ritual dels bons propòsits per al que ha de venir, en companyia d'aquells que mai no ens fallen i que sempre tenim ben a la vora.  Al cap i a la fi, a les penes punyalades, i a les misèries, cava.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.