per en 20 Febrer 2019
1,548 Vistes

Malament rai quan el cinisme, el cretinisme, la mediocritat i la baixesa moral -no sé ben bé per quin decantar-me en aquesta ocasió- esdevenen pauta sobre la qual s’escriu el discurs polític. I malament rai quan qui ho fa és qui ha tingut les més altres responsabilitats d’un país, i aspira a seguir tenint-les.

Aquesta, diguem-ne, reflexió m’ha vingut al cap arran de les paraules de Pedro Sánchez definint l’aplicació del 155 com un bàlsam per a la societat catalana. Però no havíem quedat que la societat catalana està dividida, enfrontada, trencada i a tocar d’un violentíssim conflicte civil? Potser aquest bàlsam que tant agrada a alguns (es veu que estan preparant una segona dosi, no fos cas) és tan sanador i tan efectiu com el bàlsam de Ferabràs (Fierabras en la seva adaptació francesa, i Fierabrás, en la quixotesca castellana), una poció que tot ho ha de guarir, encara que en el cas del Quixot i de Sanxo, només provoca mals de ventre, i que a l’Espanya actual es veu que dona vots.

Per cert, Ferabràs, nom occità del protagonista personatge d’una narració èpica occitana del segle XIII, significa, més o menys “de braç fer”, bon atribut per a un cavaller, sense cap mena de dubte. El que em demano és com n’hauríem de dir del modern cavaller que ens vol vendre aquests altres bàlsams. Per més voltes que li dono a la qüestió, només em ve al cap el personatge cinematogràfic de Torrente, amb el seu epítet, o malnom, com vulgueu, i els seus atributs, un altre gran clàssic espanyol.

Realment, l’èpica ja no és el que era, ni els cavallers que defensen la justícia tampoc, però l’estupidesa i la irresponsabilitat -o directament la mala fe, l’odi i l’afany de revenja- campen lliures per les amples estepes castellanes, a ple sol. I llavors fan com que els sorprèn que passi el que passa. Quanta indigència moral. I per a aquesta malaltia molt em temo que no hi ha medicina efectiva, perquè d’on no n’hi ha, no en raja.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.