Les tradicions importants, els dies assenyalats, sempre tenen interpretacions per a tots els gustos. Pensem en les tradicions i maneres de fer Nadal o Cap d'Any, sense anar més lluny, i veurem que el ventall de possibilitats és gairebé infinit. Doncs amb la Mona passa, si fa no fa, el mateix, i admet tantes variants com persones i com maneres de veure el món.
Tenim qui gaudeix de passar el dia al camp, aprofitant que el bon temps ja treu el nas amb seguretat; qui fa senyal d'identitat amb les figures que guarneixen la mona, pròpiament dita; qui tot ho fia a la gràcia que els fa als nens; qui li troba el sentit religiós a aquesta diada; qui torna a casa després d'un viatge per terres poc o molt llunyanes; qui no fa res d'especial, de tant especial com és... En fi, que com les grans diades, hi ha tantes variants com gent.
De tota manera, qui més qui menys, seguirà a tradició, mirarà de trobar un racó al sol -o a l'ombra si la calor és prou present-, la companyia d'amics i parents -que les festes en grup semblen més festa-, una mona més o menys elaborada, segons els gustos i les possibilitats, i alguna que altra referència a la realitat o a la ficció, a partir dels ninots que guarniran aquesta mona. I qui més qui menys passarà un dia que no haurà estat com els altres, un dia de festa.
I demà tornarem a la normalitat, després d'uns dies diferents, amb la barreja habitual de mandra i ganes, de cansament, d'alegria o de ressaca, segons cadascú; potser renegant del calendari, que corre massa o que no acaba d'avançar, o dels costums i tradicions que ens fan fer coses, i amb els ulls més posats en l'any que ve que no pas en el dia anterior.
Passeu un bon dia de la Mona i, sobretot, no oblideu el pollet, entre tanta innovació i tanta originalitat. Que una mona sense pollet sempre queda una mica coixa.
