1 de gener. Quan els efectes de la fartera, de la son, o de la ressaca vagin desapareixent, aniran deixant espai al ritual propi d'aquesta data: les peticions i els propòsits. Tot allò que li demanem a l'any que tot just arrenca i tot allò que pactem amb nosaltres mateixos que tirarem endavant. Però anem a pams:
1. Peticions. Què li vull demanar a aquest 2018? Francament? Doncs a banda del que diu des de fa massa dies la imatge que encapçala els meus textos, i que no depèn en absolut de mi, però que és un deute d'un sistema injust amb unes persones innocents, res. No demano res, no espero res d'aquest any perquè tot el que vingui serà una sorpresa, un regal, si és bo, i un repte en cas contrari. Fa dies que crec que no esperar cap cosa de res ni de ningú és una bona manera d'agrair tot el que m'arriba. I què pot haver més bonic que la capacitat de sorprendre's, fins i tot en excés si cal, i que la gratitud?
2. Propòsits. Què em proposaré decididament avui i, no ens enganyem, abandonaré d'aquí a pocs dies, o setmanes, posat a ser molt optimista? Només una cosa: continuar. Si voleu, perseverar en tot allò que per a mi és important i té sentit, mirant d'aprofitar al màxim les oportunitats i aprenent a deixar allò que no pot ser o que no té remei, i que només acaba fent nosa o mal. I, per acabar de reblar el que dic, miraré d'aplicar-ho a tots els àmbits, tant si són personals, com familiars, de relació social, de feina... Continuar, senzillament, per tal d'acabar trobant, aconseguint, aquelles petites recompenses en forma de moments de felicitat que donen sentit a la vida.
I per agafar revolada, em retiro un dies, fins a Reis, si fa no fa. Per cert, els únics reis que encara tenen sentit i que encara ens ofereixen il·lusió i alegria. Mireu de començar l'any amb esperança, que ja diu la dita que és l'últim que es perd, que rebin resposta les vostres peticions i que tingueu força per tirar endavant els vostres propòsits. Fins aviat.