Ahir, els consellers empresonats i els Jordis van declara davant el jutge, amb l'esperança d'una llibertat condicional sota fiança. Però no. No va ser així. El jutge, a diferència del que havia passat fins ara, tant per tancar-los a la presó, com per decretar fiances, com va passar amb la Mesa del Parlament, ha decidit que s'ho ha de rumiar bé i que fins dilluns no dirà el què. Curiós.
El cert és que aquesta postura ha despertat no pocs dubtes i especulacions. Per exemple:
Potser es tracta d'humiliar una mica més els afectats i fer-los esperar un parell de dies més, ara que potser es veien les orelles? De passada, és una manera de molestar també la gent que ahir va anar a Madrid i que hi haurà de tornar dilluns?
Potser és que ja està presa la decisió de no dictar llibertat sota fiança i vol fer coincidir la decisió de mantenir l'empresonament amb l'inici de la campanya electoral, en una mena de demostració de força estranya?
Potser vol esperar a veure què fa la justícia belga en relació al presidents i els consellers exiliats per no quedar massa en evidència?
Sigui com sigui, mala peça al teler, aquesta dilació inesperada. Passi el que passi, sorprèn la presa a l'entrada i la calma a la sortida. Coses de l'estat de dret, que jo no puc entendre perquè no sóc jutge, ni tan sols advocat. Seguirem esperant, sense perdre l'esperança.