Sortir. És diumenge, finals d'octubre, i tot convida a sortir. Tot convida a anar a retrobar, un any més, la bellesa efímera de la tardor, abans no arribi la serenor nua de l'hivern al bosc.
Sortirem amb el desig de tornar-nos a deixar captivar per fulles de colors de caducitat anunciada que cauen, lentament i implacablement davant dels nostres ulls i que estenen al nostre pas una catifa d'esperança en la primavera que vindrà, i per a la qual també cal preparar-se, amb un ritual sempre repetit i sempre encisador.
Sortirem, i tornarem a aprendre -sovint se'ns oblida- que tot té el seu cicle, la seva dinàmica d'esplendor i de marciment, però que tot reneix, més enllà de la cruesa del fred, si alguna cosa per dins no deixa de fer la seva feina i segueix viva, carregant energies per al renaixement de les flors.
Avui sortirem a gaudir de la bellesa de colors apagats de la tardor. Avui recordarem que cal deixar enrere tot allò que és vell i caduc, i atrevir-se a fer el sempre complicat viatge cap als brots nous. Avui, sortirem.