Avui s'asseuran a la banqueta dels acusats un ex-president, una ex-vicepresidenta i una ex-consellera del Govern de la Generalitat. Seran els primers, però darrere seu vindran més i més alts càrrec que han tingut la gosadia de creure en el diàleg i en la sobirania de la voluntat del poble. Desplegament mediàtic inèdit, tant d'aquí, com d'allà, com de fora, que demostra la transcendència històrica dels fets que avui es viuran. Excessiu tot plegat? Segur que sí, però potser tan excessiu com adequat perquè, no ens enganyem, avui, més que un judici, el que hi haurà és un funeral solemne de la Constitució Espanyola de 1979 i del somni de molta gent de bastir una democràcia a Espanya.
Avui val la pena recordar aquell "apoyaré" de Zapatero, la recollida de signatures del PP contra l'Estatut, el ribot d'Alfonso Guerra, les amenaces i llistes de bons i dolents publicades per la premsa del règim, els insults i la banalització de l'horror nazi per condemnar l'independentisme, la desqualificació de les consultes i dels referèndums com a expressió democràtica de la voluntat d'una societat, i tantes i tantes aberracions a la política i a la justícia que han fet que, justament, la segona hagi acabant usurpant l'espai natural de la primera i que el codi penal hagi pres el lloc de la Constitució, avui ja definitivament morta i enterrada.
Avui acaba el somni de molts espanyols de bona fe, i encara ni se n'han adonat. Però avui comença, si així ho volem, un nou temps per a Catalunya. Un judici contra aquells que van donar forma a l'anhel majoritari de la societat i el van identificar amb una urna és el pas definitiu cap a un no retorn anunciat fa temps, però avui ja definitivament real.
Avui, 6 de febrer, s'esborra del mapa un altre 6, en aquest cas de desembre, en què un referèndum va dir sí a una voluntat de canvi en una Espanya franquista. Un canvi, però, que ha volgut ensorrar un altre somni que es va viure un 9 de novembre, i que ens ha acabat asseient a tots els que hi vam creure al banc dels acusats per inhabilitar-nos, a tots i a cadascun de nosaltres, políticament. No ens enganyem.