Ens agradi o no, el temps passa. Amb la seva cadència lenta o accelerada –tot depèn- ens obliga a decidir constantment, a adequar-nos a una realitat que canvia i que, alhora, ens allunya de la seguretat del passat i ens aboca a la incertesa d’un futur que anem construint, sense gaire marge per ser conscients del present que se’ns escapa.
Potser per això vam inventar les dates assenyalades, que ens obliguen a fer una pausa, a prendre consciència del dia que passem i a aparcar una estona aquest ritme que no s’atura. Una bon moment per practicar aquest exercici? L’aniversari.
Avui fas anys i no seran pocs els que et recordaran que et fas gran i tot plegat. I és cert. Et fas gran. I com més gran, més decisions a prendre i més responsabilitats que assumir, de grat o per força. Però això és la vida, en el fons: decidir constantment i renunciar a coses per aconseguir-ne d’altres. Fet i fet, com proclamava un pòster de la irrepetible Mafalda que vaig llegir ja fa anys, “quan vaig aprendre totes les respostes de la vida, em van canviar totes les preguntes”.
En qualsevol cas, avui és el teu aniversari. Atura’t i gaudeix de poder-lo celebrar. Gaudeix d’estar viu i de tenir gent a la vora que s’alegra de tenir-te a prop. Demà serà un altre dia i tornaran les cabòries i les decisions, i també les il.lusions, els projectes i els somnis.
Però avui, regala’t un dia de calma, que no hi ha res que no pugui esperar fins demà.
