login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Avui, ple.

Avui, sessió important al Parlament, després de mesos sense plens. Si encara queda talent i responsabilitat, puc imaginar l'equip del president tornant a escriure alguns paràgrafs del seu discurs perquè soni convincent i creïble. Molt s'haurà d'afanyar si vol convèncer molta de la gent que ahir era als carrers exigint respostes vàlides després d'un any de paciència i, per què no dir-ho, de frustració col·lectiva.

La sensació, ahir, era de cansament. I és que la distància entre una classe política desorientada, potser espantada i tot, i sense un projecte clar, més enllà de no perdre bous i esquelles a les municipals, i un país que fa només uns mesos feia pinya per defensar la restitució de les institucions i els líders polítics, cada dia que passa es fa més i més gran. No ens enganyem, no hi ha govern efectiu, sinó un govern d'anar fent, tant típic d'altres temps (memòria, si us plau), ni consell de la república, sinó un grup de persones, president inclòs (és evident que no ha tornat) que estan patint un exili que no mereixen, ni res de res del que havíem imaginat. En aquest escenari, què cal esperar?

Caldrà escoltar bé què ha de dir el president, avui. Les darreres 48 hores l'han posat en una situació difícil, i no pas per la feina previsible, barroera i demagògica de l'oposició, sinó perquè la paciència col·lectiva té un límit, i cada dia que passa és més a la vora, aquest límit. Potser aniria sent hora d'admetre, públicament i amb veu clara, que res no serà com ens van dir que seria i plantejar una alternativa sòlida, viable i creïble, de llarg recorregut, si cal, però sense trampes ni enganys. Si avui el president Torra no va per aquest camí, molt em temo que aquells que fins ara ha tingut al costat, amb una convicció digna d'estudi, se li giraran d'esquenes, i la mobilització permanent que demana el durà en processó a la seva fi política. O potser, deixeu-me fer d'advocat del diable, aquest és el camí correcte per desmuntar una torre de somnis -o de vanitats- que s'ha fet massa grossa, i que cal, al preu que sigui, desmuntar sense que es noti gaire, per tornar a la placidesa de la caseta i l'hortet a aquella mena d'arcàdia o d'oasi que propugnava Macià i que van consolidar d'altres, però que ja només és un fragment antic d'història. No sé cap a on tirarà el futur, però cap a aquí, segur que ja no.

Comentaris (0)02-10-2018 06:25:02

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: