Qui va dir que no existeix la màquina del temps? Existeix. I tant que sí. Encara que només en una direcció: la de tornar al passat.
El govern d'Espanya ha decidit tornar el país al Segle XX, en un retrocés històric, cruel i dramàtic d'unes quantes dècades:
- Retallada sense precedents dels drets laborals i la reinstauració d'una precarietat pròpia de països en vies de desenvolupament.
- Reinstauració de l'escola al servei de la doctrina oficial del govern.
- Recuperació de les polítiques repressives de qualsevol dissidència, amb fitxers de desafectes inclosos.
- Eliminació del dret de la dona a decidir sobre el seu cos, amb la pràctica destrucció del dret d'avortar i violant, de passada i un cop més, les normes i indicacions dels organismes internacionals.
Només aquestes quatre mesures en retornen a una societat presidida per les desigualtats socials, l'estat policial i la moral catòlica ultraconservadora com a pauta de comportament. I No és que amb aquestes mesures vulguin acontentar el seu electorat més conservador, com es diu sovint. És que el PP és això, exactament això. I qui pensava una altra cosa s'equivocava.
Mentrestant, Catalunya mira cap al futur amb optimisme, deixant pel camí moltes de les suposades veritats absolutes de la societat catalana. Aquesta és una altra de les grans diferències que ens obliguen a seguir dibuixant una societat justa i lliure. Sobretot lliure i que no humilïi cap de les seves ciutadanes quan intenti exercir el seu dret més bàsic: decidir sobre ella mateixa.
El govern del PP està practicant un autèntic avortament de la democràcia, de la justícia i de la llibertat, això sí -parafrassejant De Cospedal-, en diferit, quan la criatura és (o això se suposava) ben viva.
Calen més motius per marxar? A mi, cada dia més, me'n sobren.
