Hi ha una bonica pel·lícula, "Les choristes" (a Espanya, "Los chicos del coro") que és tot un cant a la llibertat davant la rigidesa de les normes, presentat amb gran bellesa i dolçor, en contrast amb l'escenari on es desenvolupa la història, un internat per a menors de mala conducta.
La pel·lícula compta amb una banda sonora més que destacable, perfectament posada, en molts moments, al servei de la narració. Un d'aquest moments és quan es pot veure un llançament massiu d'avions de paper des de les finestres enreixades del centre, per acomiadar un professor, en una imatge d'una bellesa plàstica i d'una sensibilitat extraordinàries, amb una bonica cançó de fons, que parla d'aquests avions de paper.
M'ha vingut al cap aquesta escena en llegir que hi ha informes policials que volen justificar un suposat ús de la violència per part dels independentistes en el llançament d'avions de paper contra els furgons policials. Francament, com a argument per justificar la violència em sembla més que justet, però vist com està el pati, ves tu a saber com el llegirà el jutge. Sigui com sigui, i tornant a la pel·lícula, els avions de paper solcant l'espai són una imatge que evoca la llibertat, i en aquest sentit, el paral·lelisme entre l'escena de "Les choristes" i els fets d'ara fa més o menys un any, a Barcelona, em sembla més que adequat.
En qualsevol cas, i davant de la barbàrie, de la brutalitat i de la repressió que aquests dies estem recordant i que no oblidarem ni personarem mai, val la pena regalar-nos uns instants de música, deixant-nos endur per la bellesa del vol senzill dels avions de paper.