Ja sé que el títol pot sonar a covardia, o a provocació. Però és que no em resigno a haver de passar per culpable d'alguna cosa que no he fet. A veure si ens entenem.
Vaig votar el 9N, igual com dos milions llargs de ciutadans d'aquest país, però de cap manera no puc acceptar que donar la meva opinió, de manera pacífica, pugui ser delicte. No puc acceptar que cap tribunal ni cap govern em neguin el dret a opinar. No puc acceptar la criminalització de la llibertat d'expressió.
Des del profund respecte a tothom que va fer possible aquella jornada històrica, començant pels que en van ser responsables directes, i també tots aquells que els volen fer costat, ara que la justícia en llença sobre ells amb una ira intolerable, i que ho volen fer autoinculpant-se, reitero la meva ferma creença que jo no sóc culpable de res, que no vaig fer res d'il.legal el 9 de novembre, i que no penso entrar al drap (aquesta expressió taurina segur que l'entendran a la fiscalia) d'un sistema que és capaç de perseguir la lliure expressió del pensament i pretendre's democràtic.
Jo, no m'autoinculpo pel meu vot. Opinar, mai de la vida pot ser delicte. Només faltaria.
