Finalment, una imatge de la Via Catalana del passat 11 de setembre ha estat la més ben valorada entre les 365 d'arreu del món que el Wall Street Journal va seleccionar com a més representatives de 2013.
Ja sabem que la Via va ser cosa de quatre eixelebrats i que la seva reivindicació de fons és un simple afer intern espanyol. O potser no tant. Al cap i a la fi, la galeria fotogràfica del rotatiu nordamericà té un seguiment que ultrapassa, i de molt, els límits catalans, espanyols i europeus. I les persones que han escollit la foto, molt em temo que també, li pesi a qui li pesi.
D'altra banda, diumenge, Felipe González, en la seva tertúlia/diàleg/debat amb el president Mas, propiciada pel programa Salvados, de La Sexta, declarava obertament que els líders de la Unió Europea estaven aterrits davant la possible independència de Catalunya. Molt revelador (i poc creïble) que un territori de set milions de ciutadant provoqui terror a l'omnipotent Unió, amb els seus grans estats al capdavant. A més, no havíem quedat que era un simple afer intern?
El que sí que ens recorda que tot plegat podria ser una qüestió domèstica, són les contants apel.lacions a la por (referències valcàniques i amenaces de l'espanyolisme més ranci incloses, tant pròpies de la mentalitat hispana) o els intents de trencament d'una societat molt més cohesionada que no es pensen, com demostra la negativa de la socialista Susana Díaz a reunir-se amb un important col.lectiu d'aquells que proclama defensar, i que utilitza sense cap mirament com a munició argumentativa: catalans nascuts fora de Catalunya. La resposta de Súmate no s'ha fet esperar, per deixar ben clar com és la nostra convivència.
En resum: si tot plegat són assumptes interns, ens mourem entre l'amenaça i la ignorància (com ja és habitual). Però si no, la cosa canvia i no deixa indiferent ningú. A la vista del panorama, algú encara pot mantenir sense rubor que el procés de Catalunya és una qüestió domèstica menor?
