Si hi ha alguna cosa semblant a la justícia de debò, no a la que s'administra als tribunals o que depèn dels poders públics, molts dels màxims responsables actuals hi hauran de retre comptes, en algun moment.
Aquesta setmana ens ha deixat dos terribles titulars. El primer, els quatre nens morts en un incendi en un pis d'El Vendrell. No eren moros, ni immigrants, ni forasters, ni muricecs (ni cap altra bestiola). Eren quatre nens innocents, quatre persones (remarco "persones") que van trobar la mort, ho vulguem admetre o no, per causa d'una crisi injusta, per una execució (mai més ben utilitzat el mot) hipotecària que els va fer fora de casa, i per la misèria moral de qui els va negar un trist subsidi.
El segon titular és el d'un gran dependent de 13 anys al qual se li van negar les ajudes, fins que va morir. Molt coherent amb declaracions com: "¿Tiene sentido que un enfermo crónico viva gratis del sistema?". Ara sabem la resposta: per a les grans dames del PP, no. De fet, podem comprovar que no té sentit ni que visqui.
La macabra casualitat s'entesta, novament, a recordar-nos que en segons quines coses, no hi ha grans diferències entre Catalunya i Espanya, lamentablement. I aquest és el nostre drama quotidià, per més explicacions i arguments que ens vulguin donar uns i altres.
Assassins. Aquest és l'únic nom que se m'acut per definir els responsables últims d'aquestes morts (i de tantes altres).
