No estan els temps per anar fent experiments, i menys en política, i molt menys encara si es tracta del procés cap a la independència. Vivim temps sense retorn en què qualsevol error es pagaria massa com perquè ens el puguem permetre. I aquí és on entra el factor de risc del valor o de la covardia política.
El conseller Homs va parlar fa uns dies de les eleccions europees del maig de 2014 com un assaig general de la consulta famosa (sí, sí, aquesta consulta que ja veurem si finalment la volen o ens la deixen fer). Al meu parer, aquests declaracions del conseller són una equivocació, si més no, parcial. M'explico.
Si realment volem que el resultat de les eleccions europees parli clarament de la voluntat del poble català, i que aquest discurs ressoni amb contundència a Europa i a les oïdes sordes d'Espanya, és imprescindible que les formacions polítiques que es proclamen independentistes s'hi presentin amb aquest únic objectiu: defensar la independència (i el referèndum) de Catalunya davant d'Europa.
ERC, les CUP (si s'hi presenten o si volen donar suport a algú altre) i imagino que Convergència, haurien de tenir el valor d'acudir a aquestes eleccions amb un programa tan simple (un sol punt) com contundent. Imagineu una victoria aclaparadora de les formacions independentistes catalanes? Quin argument li quedaria al govern Rajoy per seguir negant la democràcia i el nostre dret a triar el nostre destí?
Però és clar, aquesta proposta passa perquè Convergència no s'hi presenti de la maneta d'Unió, que dubto molt (almenys mentre hi sigui Duran) que gossi adoptar una posició tan clarament independentista.
En resum, deixem de jugar, com sempre, a la mediocritat, a les mitges veritats, o a fer com si fos, però no massa, i fem o no fem, però sense trampes ni disfresses. Si volem expressar una clara voluntat mitjançant les eleccions europees, fem-ho, però com cal, no a mitges tintes, com acostumenl.
Algú va dir: "fes-ho o no ho facis, però no ho intentis". Doncs això.
