Ben mirat, sempre anem per terrenys desconeguts, on el saber i l'experiència aporten alguna llum, però on el vell mètode d'assaig i error segueix sent la clau de la nostra conducta i dels nostres actes. Davant de qualsevol circumstància plantegem una resposta i provem a veure què passa, ens agradi o no. I de vegades ens en sortim, i de vegades no gaire.
Així és la vida, i així ho és tot. De tant en tant l'encertem i de tant en tant ens equivoquem. És el que té haver de triar constantment, des d'un compromís, fins a una relació laboral, un nou projecte, o una simple paraula. Sempre triem alguna cosa i en descartem la resta. I sempre anem a risc de no estar prou fins en la tria. De tota manera, si tenim ben clar l'objectiu que volem assolir, si sabem bé allà on volem arribar, és més que provable que el nombre d'encerts sigui infinitament superior al d'errors, i que la suma acabi sortint bé.
Ens equivoquem, sí. I tant que sí. Però també ho sabem, en som conscients i aprenem dels errors. Ensopeguem però aleshores veiem la pedra de lluny i sabem que cal esquivar-la, perquè no té cap sentit encaparrar-se i tornar-hi. Aquesta segurament és la gràcia de tot plegat: saber trobar un altre camí quan el que havíem decidit no ens porta enlloc, i aprendre de les equivocacions, per anar reduint, a poc a poc, el marge d'error.
Mirem qualsevol espai de la nostra existència i comprovarem que sempre és el mateix, encara que sempre ens agafi de nou. Podem errar, però també rectificar, o caure de peus a la galleda i sortir-ne, eixugar-nos i continuar segurs que, en el fons, no ha passat res, o no massa cosa.
Avui no tenia ganes de parlar del Rei d'Espanya i la seva visita a Barcelona. No val la pena.