Ahir es va presentar un llibre, “Operació trasllat. Art de Sixena” amb una bona colla d’imatges d’aquell dia. Marga del Campo i Jordi V. Pou en són responsables, i a ells hem d’agrair la crònica d’uns fets lamentables, que ens mostren imatges noves i tan contundents, com la de dos guàrdies civils fotografiant-se satisfets davant d’alguna de les obres, al més pur estil del gran caçador blanc amb la bota a sobre de l’elefant acabat d’abatre, en una demostració d’un primitivisme encara ben viu en determinades esferes. L’acte de presentació també ens va deixar altres imatges, com ara les d’alguns personatges, amb rostre de satisfacció, que fa un any perseguien les càmeres i que ahir n’eren objectiu preferent.
Avui fa un any i un dia de la condemna a l’espoli d’un seguit de peces del Museu de Lleida que, per la força del 155 van fer cap a Sixena. Tots els que hi vam ser, aquell dia, davant del Museu recordarem un seguit d’imatges molt difícils d’esborrar. Des de la Guàrdia Civil entrant armada en un espai de cultura, fins a la dels mossos protegint l’acció, passant per polítics inqualificables que, després d’avalar la usurpació de les institucions, es volien fer la foto al costat dels defensors de les obres, o les d’altres polítics, de diferents partits buscant les càmeres perquè quedés constància que ells també hi eren.
Però per a mi, i per a molts com jo, que fa un any ens vam aplegar davant del Museu en solidaritat amb aquells que es troben al costat de la cultura, la gran imatge de tot plegat és, i serà sempre, la del personal de l’equipament, molts d’ells amb la bata blanca de feina, un cop van marxar els camions, a la porta del moll de càrrega, amb el dolor i l’orgull al rostre, rebent l’aplaudiment, i tornant-lo, de tots els que els havíem d’agrair un treball immens i constant en defensa de l’art i de la dignitat de tots nosaltres. Aquesta és la imatge de la feina ben feta, encara que el resultat sigui el que finalment ha estat. Gràcies pel vostre esforç. Ens honora a tots, com a país.