El mal existeix. Em refereixo al mal absolut, a allò que al llarg de la història s'ha mirat de representar d'una manera o altra, des de la visió innocent dels dimonis d'Els Pastorets, fins a la visió dantesca de l'infern de La Divina Comèdia. Parlo del mal, d'aquell comportament humà perjudicial, immoral o destructiu que només busca causar patiment físic o moral; de l'absència absoluta de principis morals, de bondat, de caritat fins i tot; d'allò que renaixentistes oposaven a la utopia i que Maquiavel va qualificar d'ineludible i impossible d'erradicar; d'allò que Bauman va definir com a propi de la "mentalitat de jardiner", per a la qual el món és una selva que cal convertir en jardí a través de la manipulació fins a dominar-la i ajustar-la a unes exigències ideològiques, fins que sigui "allò que ha de ser".
És complicat parlar del mal un dia com avui, en què sembla que la fantasia, la màgia i la il·lusió ho omplen tot de sentiments positius i de somriures. Però cal no oblidar que rere la purpurina i els llums de colors hi ha l'ombra omnipresent del mal i la seva materialització a través d'accions, de documents, d'informes, de sentències i de decisions que afecten i condicionen la vida de les persones, fins i tot de les persones innocents. Però és el que té el mal, que no s'atura en els detalls per tal d'aconseguir els seus fins. I darrerament en tenim mostres més que abundants.
La maldat existeix, i les persones que actuen guiades per ella, també. I no ens cal recórrer als malvats del cinema o de la literatura. Només cal llegir la premsa aquests dies per adonar-nos, com diu la cançó de Lluís Llach que "sòn aquí, entre nosaltres, potser amb rostres innocents, vora del llit on mor el pobre, que sols és ric per dir adéu".