Marxen. Marxen igual com van venir, sense pena i sense glòria, sense motius, més enllà de la provocació o de la inutilitat, ara mateix. Però sigui com sigui, se'n van, deixen de ser l'ombra fosca als carrers, la silueta inquietant davant de les escoles o d'edificis on mai no han fet falta. Marxen, i a fe de déu que no els trobarem a faltar.
En pocs dies ja no quedarà ni rastre dels milers de policies i guàrdies civils que fa tres mesos van entrar, triomfals i al crit del ja famós d"a por ellos", a les nostres ciutats. I la pregunta segueix sent: per a què van venir? Quina falta feien? Ara, una mica ja ho sabem. Van venir a provocar, a demostrar la força bruta de l'Estat, però sobretot a provocar. I no se'n van sortir, perquè ningú no va respondre a tanta i tanta provocació de la manera que ells esperaven. Cap brot de violència, per més que diguin alguns jutges i fiscals, que es pogués sufocar amb més violència. Res, descomptats els incidents que l'alcohol va afavorir, a càrrec d'alguns d'aquests exemplars guardians de l'ordre, o el dubtós honor de ser punts de referència d'exaltacions feixistes -en aquest cas certament violentes- que imaginàvem perdudes en el silenci del passat.
Marxen els piolins, i ben segur que no trobarem a faltar ni les bromes que se n'han fet. Marxen, això sí, amb un rastre d'un miler de ferits, de més de vuitanta milions llençats, amb un rebrot tan espectacular com inútil del franquisme, amb unes eleccions novament perdudes, i amb la vergonya de dirigents polítics del més alt nivell, que han vist com tot plegat no els ha servit absolutament de res perquè, els agradi o no, ara tornem a ser on érem fa tres o quatre mesos, però encara més forts que fa tres o quatre mesos, i ells molt més qüestionats arreu del món, perquè cada dia que passa es mostren més oposats a allò que hauria de ser un règim democràtic. Aquesta és la seva victòria. O la nostra. Això sí, el problema que caldrà estudiar a les més altes esferes i en comissió parlamentària si cal, és què els van posar per menjar la nit de Nadal. Aquest és el nivell, i la manera com volen desviar l'atenció de tanta indignitat.