per en 2 Novembre 2017
364 Vistes

Potser us heu trobat algun cop llegint alguna informació periodística sobre algun esdeveniment que coneixeu de primera mà i us ha quedat una cara estranya en comprovar que allò que vau viure i allò que llegiu tenen ben poc, o gairebé res, a veure.  Aleshores, venen els dubtes sobre les fonts d'informació de determinats mitjans o sobre la seva capacitat professional, fins i tot.

Aquests dies llegeixo a diferents mitjans que la fiscalia ha elaborat un llarg document per portar davant dels tribunals el Govern i la Mesa del Parlament, entre altres coses, en base a la violència contra la policia el primer d'octubre.  Pel que he pogut llegir, un dels llocs on es veu que hi va haver violència contra la policia va ser l'Institut de la Caparrella, de Lleida.  Malament, vaig pensar en llegir aquesta informació.  O bé les fonts d'informació, imagino que policials, no són prou correctes, o bé ens trobem davant d'un cas d'interpretació esbiaixada de la realitat.  Sigui com sigui, el que tenim és un document de la fiscalia amb una informació que no s'ajusta a la realitat i que potser ningú no corregirà.

Jo hi vaig ser, a la Caparrella, el primer d'octubre, i vaig veure com arribava la policia,  com va entrar al recinte escolar saltant a tanca que l'envolta, com es va fer fora a cops de porra la gent que bloquejava la porta d'accés i com rodaven per terra ciutadans que es trobaven a dins del centre.  També vaig veure marxar la policia sense urnes ni res de semblant.  Tot això, per si mai algú ho vol constatar, es troba en un bon grapat d'enregistraments de vídeo que s'han reproduït abastament per les xarxes i les televisions de tot arreu.  El que no vaig veure, aquell dia, és que ningú fes caure a terra cap policia, ni que l'arrossegués cap a l'interior del centre, ni que el colpegés, tal com he pogut llegir que diu el document de la fiscalia.

Dol veure que allò que queda escrit i la realitat no sempre coincideixen.  I dol molt més encara quan qui escriu és una autoritat, ja sigui judicial, policial, política...  I dol perquè aleshores costa creure en la justícia, perquè veus que d'interpretacions errònies o distorsionades de la realitat n'hi ha a tot arreu, per la raó que sigui, i que aquest error (i la consegüent distorsió) té conseqüències que afecten molt greument la llibertat de les persones.  Els Jordis seguixen a presó, no ho oblidem.  Quants jordis ens queden que veure?   M'agradaria creure que cap més.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.