No ens equivoquem, mai un cop d'estat és altra cosa que una intervenció necessària per restablir l'ordre i la llei. Els salvadors de les pàtries sempre actuen al mandat de la legalitat vigent que per diferents circumstàncies es veu amenaçada. D'Espanya ja en tenim uns quants, de casos similars, i ara mateix ens trobem davant d'una altra d'aquestes indesitjables situacions.
L'aplicació, a la seva manera, de l'article 155 de la Constitució no vol restituir res. El seu únic objectiu és fer fora un govern que incomoda i posar-ne al seu lloc un altre que no té cap legitimitat electoral (com els dictadors o els monarques). De passada, es desmunta un país i les seves estructures polítiques, socials i comunicatives. I encara més, s'amaguen les infraccions a les lleis d'un partit corrupte, així ho diuen ja els jutges i els tribunals, que ha fet de la corrupció la seva praxi habitual. Ah, i per si fora poc, s'humilia una societat que porta setmanes, mesos i anys fent gala d'una capacitat d'organització i de resistència pacífica envejables i envejades. I per tant, perilloses. No oblidem que els Jordis segueixen a la presó.
El 155 no té matisos. Va contra tot i contra tothom. Tant li fa si algú ha proclamat la independència com si no. El fiscal ja diu que té la paperassa preparada per quan això passi i així poder detenir el president; senyal que sap que encara no s'ha proclamat res. Però tant li fa, la involució que hi ha en marxa és al marge de la independència. En tot cas, la independència és un pretext, mai un argument ni una raó.
Som a les portes d'una autèntica operació de càstig contra Catalunya. O no, qui ho sap. Mentrestant, i per anar entenent una mica millor què passa, per què passa i qui hi ha realment al darrere de tot plegat, recomano aquest editorial de Vilaweb. De vegades, en política, igual que en mols altres àmbits la vida, les explicacions més simples, fins i tot les més puerils, són les correctes, encara que costi de creure. En aquesta ocasió potser també és així. Absurd però real.