Intentar anar contra allò que funciona i que té el suport majoritari de moltíssima gent sempre és complicat, però no per això menys necessari, de tant en tant. Avui que és dissabte i les diaris van plens de la presa de possessió de Trump em ve de gust deixar els ianquis amb les seves històries i girar els ulls cap a coses més properes i menys transcendents, com ara la música. Concretament, cap a algunes iniciatives que hi tenen a veure, amb la música.
Si mirem una mica, trobarem alguns programes i iniciatives, tant a Catalunya com a Espanya, que tenen la música com a eix, i que diríem que funcionen prou bé. Programes d'imitacions (Tu cara me suena), concursos (Oh Happy Day) o propostes com el sempre tradicional i entranyable disc de la Marató. Però deixeu-me posar una mica d'aigua al vi. Què tenen en comú les tres iniciatives? per a mi, una cosa molt important i, si em permeteu, prou greu: la creativitat musical no hi és enlloc. Sempre es tracta d'imitar o de versionar cançons alienes, sovint ben allunyades de la nostra realitat cultural, tot vehiculant, potser de manera inconscient, però molt efectiva, el missatge que la qualitat musical és a fora i que només la podem adoptar (o adaptar). Qüestió a banda, que no menor, és el fet que la música d'aquests programes de televisió mai no és en directe. Gran favor als músics.
Difícilment serem un país normal, culturalment saludable, si la nostra aposta no és decidida en favor de la creació i del talent. I no entenc per "talent" ni imitar ni adaptar. O potser podem imaginar un artista plàstic, un pintor posem per cas, que només copiés o imités l'obra aliena? El tindríem per artista? Doncs per més que ens agradi l'espectacle, en la música haurien d'anar una mica les coses pel mateix camí. Creació, innovació, talent, i difusió dels artistes -ja posats d'aquí- que ho fan possible, que prou que hi són i prou que mereixen respecte i atenció, si és que realment creiem en nosaltres i en les nostres possibilitats.