Qui o què ens dóna pau? La pregunta pot sonar estranya, però en uns temps frenètics com els que vivim, tots tenim aquella persona, aquella activitat, aquell espai on tot s'atura, on la calma es fa omnipresent i on cada segon val per mil, perquè és un instant robat a la presa i al neguit i guanyat per a nosaltres.
Segurament la pau, la serenitat, són valors que tots busquem i que, n'estic segur, tots sabem on, com o amb qui podem trobar-los. Són l'escenari i el resultat alhora d'estones on tot flueix de manera natural, on l'olla de cervell deixa de bullir i on una mena de música imperceptible ens acompanya com si ens volgués acaronar i gronxar plàcidament. Qui no ha sentit mai aquestes sensacions en algun moment? Qui no ha estat davant d'un paisatge, d'una imatge i ha desitjat que el temps es fes lentíssim? Qui no ha sentit mai la companyia, l'abraçada d'algú, i no ha demanat que aquell instant no s'acabés mai? O fins i tot, qui no ha imaginat mai aquestes sensacions?
Trobar la pau, enmig de la velocitat i del soroll de la vida és imprescindible. Mirem on és el nostre oasi de serenor i anem-hi sempre que puguem. I aquí sí que no valen consells ni recomanacions. Cadascú sap els seus espais. Jo sé on i amb qui he d'anar per sentir la calma i aquella pau tan agradable. I tu? Una mica de música potser també ajuda.