La veritat és que un dels espectacles que trobo més depriments i més absurds és aquell del qual ja sabem el final i que, així i tot es va desenvolupant, com si realment tingués alguna mena d'interès. Justament això és el que està passant aquests dies al Congrés, amb els debats d'investidura, amb final anunciat.
Resulta trist veure els diputats intervenint, discutint, prenent la paraula i votant sabent, abans de començar, que el resultat serà negatiu, i que caldrà una nova sessió, un nou debat, una nova votació, una nova colla de retrets i que, aleshores, el resultat serà tot un altre. Cal perdre tant temps i tantes energies? Crec que si mirem les coses des d'un punt de vista lògic i de sentit comú, no. Ara bé, la dinàmica parlamentària no sempre va regida ni per la lògica ni pel seny, sinó pels simples interessos de partit, per la necessitat d'exhibir arguments i marcar postura, i per uns quants minuts de glòria als mitjans de comunicació. Poca cosa, però.
I aquí estem, amb un grup, el PSOE, que s'abstindrà en segona votació i que malgrat tot ens regala l'espectacle d'una oposició en primera ronda, amb un PP que va omplint el temps que cal fins a la investidura repartint a tort i a dret, sabedor que ho té tot guanyat, i amb la resta de grups fent de simples comparses, cadascun amb el seu paper, d'una escenificació grotesca amb final ja escrit de fa dies. Patètic i prescindible.