Potser sí que tindran raó aquells (aquelles, de fet) que sostenen que la cultura de la violació i el masclisme no tenen remei i són un element més de la societat, tan naturals com qualsevol altre tipus de relació interpersonal.
Fa uns dies llegíem la notícia que feia referència a tota una autèntica agressió sexual en directe en una televisió francesa. Enrenou a les xarxes i poca cosa més. Una anècdota. Aquests dies també ens ha arribat la informació del ressò que s'ha fet un diari anglès d'uns fets de fa dos anys, en què un dels membres de l'equip de "Sálvame" també va creuar la fina línia de la intimitat personal, sense massa més complicacions. Espectacles televisius? Potser sí. Però no només.
Més a prop de casa nostra, encara ressonen els ecos de la múltiple violació de Pamplona, un cas que està posant a sobre de la taula, amb tota la seva cruesa, una situació massa habitual. Tan habitual que costa poc de menystenir. Per entendre una mica millor què passa, o si més no per reflexionar-hi un moment, recomano aquest article que convida a valorar, a partir dels fets dels santfermins, amb tota la seva cruesa què és una violació i que, potser, ens posarà davant de situacions tan quotidianes que sovint no sabem valorar com cal.