Diu la dita que la realitat sempre supera la ficció. De tant en tant penso que la ficció ajuda a entendre la realitat. I més que la ficció, tot sovint, la ironia, la paròdia, l'humor o, directament, el surrealisme. Un bon exemple el tenim en un dels gags que ahir va oferir el Polònia, de TV3. Concretament, em refereixo al número musical "On collons som?", en què un particular equip de govern es demana on som, ara que ens trobem a mig camí entre un autonomisme superat i una independència que no arriba. No em sembla anecdòtic ni casual que el número fes servir la música de "The show must go on", de Queen.
Val la pena recuperar aquest número humorístic per mirar d'entendre i compartir allò que ens demanem molts catalans, confiats que anem a algun lloc, però sense tenir massa clar ni com, ni quan, ni on, de fet. També val la pena recordar que el tema musical de Queen el va escriure Bryan May en honor de Freddie Mercury, l'any 1991, quan aquest darrer ja estava en la fase final de la seva malaltia. D'aquesta manera, la cançó va esdevenir, d'una banda, un impressionant comiat musical i, d'una altra, un crit d'esperança. El paral.lelisme amb la nostra realitat és prou fàcil de fer.
Esperem que, en el nostre cas, qui pot fer-ho, també decideixi que "The show must go on", si més no per donar resposta a les esperances d'uns quants milions de ciutadans que desitgem un futur millor. No fer-ho només es podria entendre com una nova traïció de la classe política (tot un clàssic universal, també). El pas previ, però, és respondre la gran pregunta d'ahir al Polònia: "on collons som?".