per en 24 Juny 2016
398 Vistes

Admetem-ho:  ens agrada el foc.  I per això, i per tot el ritual que s'hi associa, la nit de Sant Joan, aquesta festa d'obertura oficial de l'estiu, es una nit molt especial.  El foc, al capdavall, purifica, escalfa i il.lumina.  No és poca cosa.

Ahir, un any més, ens vam tornar a retrobar al voltant d'una taula, amb coca i cava per desitjar-nos el millor i per demanar, secretament, que la foguera cremi per sempre tot allò de negatiu que ens acompanya i que de vegades es resisteix a abandonar-nos.  En el nostre cas, sempre hi ha una bona amiga que prepara uns bonics paperets perquè hi escrivim allò que volem que perduri i també allò que volem que el foc s'endugui per sempre.  Els paperets fan cap al foc, amb l'esperança que el ritual antic i sempre viu faci el seu efecte.

Aquests segons en què repasses què hi ha de realment positiu i què de negatiu en la teva vida són un fantàstic exercici d'avaluació personal.  Gairebé un joc, si voleu, però una manera de recordar el valor de la família, dels amics, d'allò que apareix de sobte i ens fa la vida més agradable... en fi, totes les coses bones que ens envolten i que sovint queden amagades per la força del dolor, la tristesa i els problemes de cada dia.  Però no cal patir, que d'aquests darrers ja se'n va ocupar ahir la nostra amiga foguera, mai prou ben valorada.

I cremades les penes, cava, estiu i els millors desigs, que la vida és breu, però pot ser tan captivadora com les flames canviants del foc.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.