Qui no s'ha trobat mai amb un bon professional (metge, llauner, professor o futbolista, posem per cas) de qui ha pensat, "quina pena, perquè mira que és bo, però mala persona". Segur que tots trobaríem casos en diferents àmbits. Qui no recorda aquell metge malcarat i poc respectuós que un dia ens va tractar, o aquell professor amb excel.lent reputació i pèssim tracte.
Doncs fa un parell de dies que vaig ensopegar amb aquest article on, entre moltes altres coses a propòsit de les diferents classes d'intel.ligència i de com aprofitar-les, s'afirma que no es pot ser bon professional i mala persona. Mira que m'ho pensava. Però com que sempre ha primat l'aspecte tècnic, l'habilitat, per damunt de l'atenció i l'empatia, ens hem anat acostumant a rebre i callar, per tal que ens resolguin (o ens ho facin creure) la nostra necessitat.
Prenem nota; "no es pot ser bon professional i mala persona". Un bon professional, un professional excel.lent, ho ha de ser en tot, en totes les seves habilitats, inclosa la capacitat de relacionar-se i comunicar-se amb els altres. I no permetem que ningú, mai més, ens maltracti a canvi d'un suposat bon servei. O potser compraríem un esportiu amb rodes de carretó? Doncs amb les persones, amb els professionals, el mateix. O tot, o res.