Votaré per mi. Això primer que res. Perquè és el meu deure, igual que el de tothom, i per deixar clar que el meu vot val tant com el de qualsevol altre, ric o pobre, humil o poderós, i que és un vot lliure, meu, únic i irrepetible. Però també votaré pels meus fills i el seu futur, encara que ells també ho faran i no els cal. I votaré pels meus néts, que encara no han nascut i que mereixen un país millor. I pels néts dels meus néts.
I també votaré, d'alguna manera o altra, pels que no avui no votaran. Pels que no han arribat i pels aquells a qui una burocràcia tramposa els ha impedit de votar des de la distància. Votaré en nom seu, en memòria seva, encara que el seu vot no es podrà comptar. I també votaré pels que s'han deixat molt temps i diners per venir a fer-ho.
Avui presidiré la mesa que tants cops he visitat amb la papereta a la mà. I m'empassaré la ràbia que em fa no poder compartir aquest dia amb qui voldria. Em posaré la camisa de verd esperança i, amb el millor dels meus somriures, faré la feina que m'ha tocat, perquè tothom que vingui voti amb la màxima comoditat, i amb alegria. I també ho faré pels meus fills, que també vindran, i pels meus nets que encara no han nascut, i pel nets dels meus nets, i per tots els que no han arribat, i pel que tant s'han esforçat per venir. Perquè avui, cada mesa ha de ser totes les meses, cada vot ha de ser tots els vots i cada voluntat individual ha de ser la voluntat de tot un poble, sencer i il.lusionat. I això depèn de tots i cadascun de nosaltres, només.