Sorprenents, o potser no, les declaracions del cap de llista de Catalunya, sí que es pot, Lluís Rabell, afirmant que "si no hem pogut fer un referèndum, menys podrem fer la independència". I dic que són sorprenents perquè venen del cap de cartell d'una formació que aspira a fer una revolució política i social, justament en un país on, com bé ens recorda, ni hem pogut fer un referèndum.
Quina credibilitat tenen aquests que parlen de canviar la societat i neguen el gran instrument per fer-la possible, poc o molt, a Catalunya? Suposo que la mateixa que aquells que diuen negar el pa i la sal dels pactes a Ciutadans i no s'estan de fer-se'n companys de viatge a més d'un ajuntament.
En una curiosa coincidència, a l'editorial de Vilaweb d'ahir, Vicent Partal reflexionava sobre la composició del nou Parlament, amb una pila de noms que li atorgaran una capacitat i un prestigi, en tots els àmbits, com segurament no havíem vist mai. Molts noms, dit sigui de passada, no necessàriament sotmesos a l'obediència deguda als partits. A veure si resultarà que l'autèntica nova política vindrà de la no política? De la gent sense carnet però amb ganes de fer. A veure si resultarà que sí que es pot, ni que no sigui per part dels que en fan bandera...
Poder o no poder, de vegades, és només qüestió de voluntat, de preparació, de constància i de ferma convicció. I ara mateix veig signes de canvi prou clars, i no venen precisament de la formació que encapçala Rabell.
