Ahir, pronunciament del parlament danès sobre la possible independència de Catalunya. Un pronunciament en què reconeix Catalunya com a subjecte polític que ha de negociar amb un altre subjecte polític, Espanya, el seu futur. Un pronunciament prou previsible en un parlament democràtic, que ha vist com sis grups polítics hi han votat a favor i dos se n'han abstingut (la dreta i l'extrema dreta).
Més enllà de consideracions jurídiques i polítiques jo em demano en quins països vivim (Catalunya i Espanya), en què fins i tot la suposada esquerra es nega a acceptar un pronunciament com aquest perquè ni accepta el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític ni, molt menys encara, una futura independència. A tot estirar, una nova tímida reforma trampa autonòmica, igual com des de fa gairebé quaranta anys, perpetuant així les pràctiques que ens han dut allà on ara mateix som.
A veure si resultarà que l'extrema dreta danesa és més democràtica i comprensiva amb el dret dels pobles a decidir el seu futur que bona part de les esquerres catalana i espanyola. De moment, els fets parlen, tot i les pressions del govern espanyol per aconseguir, sense èxit, que alguna formació hi votés en contra.
