La vida no sempre és com voldríem. Això ens revolta, ens fa enfadar, ens fa renegar de tot i de tothom, fins i tot, amb la vaga esperança d'aconseguir allò que ens havíem plantejat o simplement imaginat, o de recuperar el que hem perdut.
Avui, immersos en una societat canviant, amb un ritme frenètic, on la seguretat i les certeses comencen a ser gairebé peces de museu, ens haurem d'anar fent a la idea que els nostres plans i la realitat, tot sovint, no coincidiran. O el que és el mateix, haurem d'aprendre a viure amb una enorme capacitat d'acceptar la realitat (que no vol dir resignació) i a refer els nostres objectius i els nostres plans així com vagin venint les coses.
Els psicòlegs, els analistes i els teòrics en diran moltes, de coses al respecte. Inventaran paraules i teories, i així anirem aprenent a conviure amb la incertesa o, almenys, a fer-la una mica menys hostil.
De tota manera, sempre hi haurà persones que saben que les coses són com són i que la vida va com va. Que saben tirar endavant amb el poc o el molt que tenen en cada moment i que, lluny del plany o del renec, saben treure el màxim profit a les possibilitats i a les dificultats que se'ls posen al davant, i de fer coses absolutament impensables. Si coneixeu persones com aquestes, no les perdeu de vista i mireu d'aprendre'n tant com pugueu, que val molt la pena perquè ens donen veritables lliçons de vida. No són ni més savis ni més moderns; senzillament són autèntiques grans persones.