Si algun dia es pogués esborrar del diccionari per sempre mai més una paraula, jo proposaria "rai". Quants cops no hem sentit allò de "tu rai que..." com a argument definitiu per minimitzar els mèrits aliens en qualsevol cosa. I és que "rai" és el mur que no ens deixa veure l'esforç, la constància per aconseguir allò que ens proposem, o allò que envegem, la pròpia mandra, segons el cas.
Massa sovint oblidem que a caminar s'aprèn caminant, a llegir, llegint; a treballar, treballant; a viatjar, viatjant; a parlar un idioma parlant-lo; a tocar un instrument, tocant-lo; a escriure, escrivint; o a estimar, estimant, sense anar més lluny.
No venim de sèrie amb coneixements ni habilitats ja instal.lats. A tot estirar, venim amb algunes aptituds, amb alguna que altra predisposició per a determinades coses. Però l'habilitat i el coneixement només acaben sent resultat de la constància, de les ganes i de la paciència per superar els errors i les dificultats, fins que arribem allà on volíem arribar.
Avui us proposo de llegir aquest il.lustrador article, que deixa ben clar que no podem jutjar els resultats només per ells mateixos, sinó que cal pensar què ha calgut per aconseguir-los, perquè mai no arriben sols, sense esforç. Perquè mai res no és fàcil, per a ningú.
Proveu de viure sense aquestes tres lletres: "rai" i veureu com tot canvia.