Ben mirat, gairebé tot a la vida només té un sentit: endavant. Si ens hi fixem, ens adonem que cada dia prenem una pila de decisions, algunes d'importants i altres d'intranscendents, que comporten conseqüències, amb les quals ens toca carregar en el futur. Si l'encertem, la càrrega és un bonic record, agradable de dur, i si no, el sentiment d'haver fet allò que no tocava, o d'haver deixat de fer allò que sí.
D'aquí a uns dies tindrem una nova decisió a prendre: la d'anar o no a la gran manifestació de Barcelona. Crec que no m'equivoco si afirmo que els que hi vam ser a la via catalana o a la manifestació del 2012 en tenim un magnífic record. I si sabeu d'algú que per mandra, per manca de disponibilitat, o per qualsevol motiu no hi va ser, demaneu-li i segur que us confessarà que li hauria agradat molt haver-hi estat.
Aquest 11 de setembre passarà el mateix. Estem cridats a una empresa difícil, molt difícil, però que estic convençut que som capaços de culminar amb èxit: fer una enorme V amb la senyera per reclamar el nostre dret a votar i a decidir el nostre futur. Ara com ara, sembla que encara no hi ha un volum prou important d'inscripcions. Cal inscriure-s'hi, perquè tot plegat surti com volem. D'altra banda, potser és el moment que comencin a aparèixer personatges coneguts dient on seran, ja que el seu efecte crida és inqüestionable. I no s'hi valen excuses de mal pagador com el d'una destacada representant d'un partit prou important que no fa gaire, a la ràdio, no s'estava d'admetre que encara no s'hi havia inscrit perquè ho havia de fer amb molta gent i no en tenia els DNI. Mal argument.
Proposo, doncs, de començar a dir, també nosaltres, la gent anònima, que sí que hi serem i on. O ja no recordeu l'orgull amb què cantàvem el tram que ens pertocava l'any passat? Doncs això. Ja ho sabeu, no deixem passar aquesta ocasió de fer, de nou, història. Jo la faré al tram 4, a la franja 7, perquè realment, ara és l'hora.
