Diu de la dita que val més ser cap d'arengada que cua de lluç. Tot i que penso que sempre cal tenir molt en compte la saviesa popular, i a la vista dels temps que corren, començo a tenir els meus dubtes sobre la diferència real entre el cap d'arengada i la cua de lluç.
Se'n parla molt d'allò de la destrucció de la classe mitjana i de la distància cada cop més gran entre rics i poderosos (lluç) i els pobres i oblidats (arengada), però malgrat tot, sempre hi ha aquell punt mig entre els uns i altres. Petit si voleu, però hi és. I en aquest punt és on jo penso que entra en joc, de manera fonamental, l'actitud. Podria ser alguna semblant a allò del got mig ple o mig buit. Dues persones molt semblants poden, per una senzilla qüestió d'actitud, situar-se en posicions socials totalment diferents, sense massa raons objectives que avalin cap de les dues situacions.
I és que potser només cal ser conscients que som el que som i que som on som. I un cop sabut i assumit, mantenir l'actitud positiva, de superació, que ens ha de permetre ser feliços -segurament aquesta és la gràcia de la vida-, tant si som (o ens ho pensem) cues de lluç, com si som (o ens sentim) caps d'arengada. Al cap i a la fi, tant exquisit pot arribar a ser un lluç com una arengada. Tot depèn del moment, de la gana, de l'entorn, o de la companyia, fins i tot.
