Aquesta nit arriben els Reis d'Orient, els bons, els que reparteixen il·lusió, els únics que val la pena respectar durant la seva visita de cada any. Arriben els Reis i arriben les cavalcades d'aquest vespre, sempre polèmiques però sempre seductores; algunes, fins i tot, retransmeses per tota mena de televisions.
Nit de nervis i d'esperances, aquesta que vindrà. Nit pintada de groc, enguany, perquè no són poques les cartes que han demanat als Reis la llibertat d'aquells que no en podran gaudir amb les seves famílies, d'aquesta nit especial, perquè es troben en presó o a l'exili només per complir la seva paraula i el seu compromís amb la ciutadania. I avui arribaran els tres savis d'Orient carregats de regals, i els rebrem com sempre, o potser enguany caldria que fos com mai. Potser enguany valdria la pena fer omnipresent el color groc, aquell que s'ha arribat a prohibir i a perseguir judicialment i policial, i a titllar d'incitador a l'odi; aquell que serveix per exigir la llibertat dels nostres presos polítics i, de passada, la llibertat que mereixem i que se'ns va prenent cada dia que passa amb absoluta impunitat.
Aquest vespre, moltes càmeres de televisió retransmetran l'arribada del seguici reial. Una bona ocasió per insistir en allò que fa massa dies que demanem, i fem-ho tal com ho hem fet fins ara, en pau i amb llaços o tota mena de complements ben grocs, i que tothom ens vegi, i que tothom, fins i tot els monarques, se n'adonin que no ens callarà ningú fins que no puguem ser ciutadans lliures en un país democràtic.