Atureu el món, que ha arribat el Mobile World Congress a Barcelona. Totes les portades i pàgines i més pàgines d'informació dedicades a aquesta cita. Potser massa? Potser no? Cadascú que en digui la seva. I com cada any, les amenaces de vaga dels diferents mitjans de transport públics, capitanejades per la dels treballadors del metro. Tres petites reflexions, al respecte:
- Els treballadors de TMB tenen una ocasió magnífica de pressionar per millorar les seves condicions laborals i l'han fet servir amb habilitat els darrers anys. Enguany, però, han arribat a la vaga. També en trauran alguna cosa o hauran cremat el seu gran cartutx per a res? Aviat ho sabrem. Pocs col.lectius hi ha que tinguin una eina de pressió tan potent. Potser els controladors aeris i poc més. Altra cosa és saber-la utilitzar amb encert.
- L'alcaldessa de Barcelona s'ha posat al capdavant de les negociacions amb els treballadors en un gest molt arriscat si no se'n surt, cosa que de moment està passant. D'una banda desautoritza la direcció de TMB prenent ella les regnes de la negociació i, d'una altra, aposta la seva figura a una sola mà que pot guanyar o perdre. Veurem com acaba tot plegat. Treure el Sant Cristo Gros abans d'hora sempre és una aposta arriscada.
- El conseller delegat de l'empresa que organitza el MWC s'emprenya amb això de la vaga i planta els actes oficials d'obertura, en un gest que diu ben poc en favor de la seva professionalitat. Ell sap, com ningú, com va això de la negociació col.lectiva i, a hores d'ara, hauria de saber que les coses s'acaben resolent negociant, no blindant una ciutat sencera per evitar qualsevol mena de protesta, i molt menys exigint impossibles. Segur que es voldrà endur el Mobile a un altre lloc? Ja en parlarem. Mentrestant, no oblidem que mister Marshall és només un personatge de ficció cinematogràfica.
En resum, uns dies moguts on les grans novetats tecnològiques -aquestes que mai gaudirà una bona part del país, perquè les infraestructures d'adsl, no ja de fibra òptica, són les que són i en molts casos no passen de patètiques, han quedat relegades a segona terme pels conflictes laborals i per actuacions que, de moment, no serveixen per a res de positiu.
Enmig de tot, ciutadans que no tenen cap culpa i pateixen problemes de mobilitat que no mereixen, autoritats que no se n'acaben de sortir, i grans capitalistes que fan el que sempre han fet. Anem tirant milles tecnològiques, però no acabem d'evolucionar com caldria, en això de fer una societat millor, per més mòbil que sigui tot.