El darrer esforç abans d'assolir l'objectiu és una estranya barreja d'il.lusió i de cansament per l'esforç acumulat. De tota manera, arribar al final, aconseguir aquella fita que ens havíem marcat, compensa amb escreix de totes les energies que s'han anat quedat pel camí.
Quan comencem una aventura, sigui del tipus que sigui, sempre ho fem amb l'esperança d'arribar fins al final i amb les incerteses pròpies d'enfrontar-nos al desconegut; de no saber si serem capaços de fer el que volem, ni si tindrem forces per arribar a la meta. Però vet aquí que un bon dia descobrim que sí, que hem pogut. I aleshores tot pren un altre sentit. Tot passa a ser un record amable i plenament satisfactori.
Aquesta és la sensació del triomf, del repte superat. El pas següent? anar una mica més lluny, ser una mica més ambiciosos, ara que sabem que el nostre límit és, realment, bon tros més enllà d'on l'havíem situat.
Sempre m'han atret aquelles persones capaces de marcar-se uns objectius i d'assolir-los, amb il.lusió, tenacitat i constància. La meva admiració més sincera. I la meva felicitació pel seu èxit.