Les arrels, en el cas d'una planta, són aquell òrgan que permeten la seva fixació i alimentació. Les arrels, doncs, garanteixen la immobilitat i el creixement. I les arrels, aquests dies, són motiu de titular de premsa, gràcies a la referència de Rubalcaba a les arrels republicanes del PSOE, des de les quals es proclama defensor de la monarquia, en aquest moment de trànsit que vivim.
Molt curiosa, l'afirmació. Al meu poble diuen que no es pot tenir el vi a la bota i l'home borratxo. De manera similar, costa entendre que es pugui ser republicà i defensar la monarquia. Però ja se sap, són coses de la coherència del PSOE, o de la seva capacitat d'afirmar una cosa i fer la contrària (d'això, els catalans, en tenim molta experiència).
Potser més que parlar d'arrels, Rubalcaba hauria pogut parlar d'orígens. Al cap i a la fi, no acostumen mai a coincidir el lloc de partida i el d'arribada. En qualsevol cas, caldria mirar què diu el codi penal, per exemple, en el cas que un presumpte delinqüent afirmi que ell és honrat, que les seves arrels són a l'hornadesa, però que va atracar un banc. Segur que qualsevol jutge donarà per bo el raonament.
Per contra, em sembla molt més honesta la postura de CiU, que s'abstindrà formalment de votar el relleu reial, evidenciant així la desconnexió de Catalunya respecte a la monarquia, o la d'Esquerra, fins i tot, que manté la seva aposta per la república.
De tota manera, no ens enganyem. Aquest no és el nostre debat. El nostre debat, i aquí no hi ha rei que valgui, és esdevenir un estat o seguir sent súbdits obedients de la corona. No ens desarrelem del nostre debat, doncs, per més que pretenguin transplantar-nos i portar-nos a un altre terreny, o per més temptador que pugui resultar sortir al carrer a demanar la república (l'espanyola, no ho oblidem).
