per en 3 Setembre 2015
488 Vistes

La notícia de la futura i meteòrica reforma del Tribunal Constitucional per convertir-lo en un tribunal penal extraordinari (a què em recorda aquesta figura?), a banda de ser tot un nyap formal i una barbaritat antidemocràtica, com bé ens recorda en aquest magnífic article Francisco Rubio Llorente, entre altres coses, 12 anys membre del tal tribunal, ens ha deixat un argument fantàstic, en boca de la vicepresidenta del Govern.

Soraya Sáenz de Santamaría va voler treure ferro a les noves atribucions que se li volen donar al Constitucional dient que qui seguís la llei no havia de témer res.  El primer que em va venir al cap és que sota aquest mateix argument podem justificar la lapidació, les violacions punitives, l'amputació de membres, o la pena de mort.  Al cap i a la fi, qui no cometi cap delicte no ha de tenir por de res.  Bé, sempre i quan l'òrgan que ho ha de decidir (segons la seva interpretació particular) així ho acordi.  Al cap i a la fi, acabarà dient què és delicte i què no segons li sembli en cada moment.

Si finalment s'aprova aquesta monstruositat disfressada de garantia constitucional, haurem tornat, definitivament, a uns temps molt foscos i d'ingrata memòria, en què tribunals excepcionals jutgen i condemnen, ni que sigui sense prou garanties jurídiques, determinats delictes a la carta.

Aquest és l'estat que ens vol retenir, i aquesta la seva atractiva proposta.  Obrim els ulls.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.